El cementiri Vell de Banyoles

Aquesta obra és un bon exemple del vincle entre l’arqueologia funerària i la història documental, un maridatge entre les fonts del subsòl i les dels arxius. A partir de les restes humanes, entenem com era la població real i el seu estat sanitari i les dificultats que aquesta població havia hagut d’afrontar. A partir de la manera com han estat enterrats els cadàvers ens aproximem a les seves creences espirituals.
També és un exemple de com un esdeveniment circumstancial urbanístic pot esdevenir un bon portal per al coneixement del passat. En el cas present, a partir de les restes d’un cementiri municipal -el Camposanto o el Cementiri Vell- ens endinsem en un món proper i llunyà alhora, centrat en el segle XIX de la vila de Banyoles, amb una societat sotragada per condicions vitals dures, macerada en una profunda religiositat i amb comportaments socials encara arrelats en l’antic règim. Una societat que es dirigeix de ple cap als grans canvis de la revolució industrial, cultural i tecnològica dels segles XIX i XX amb una ànima rural i artesana.
L’estudi del Cementiri Vell ens explica més d’un centenar d’anys de la vila de Banyoles, amb els seus alts i baixos productius i econòmics, els diversos episodis bèl·lics i les moltes malalties contagioses que degueren afectar bona part de la població durant prou temps per deixar algunes empremtes arqueològiques i urbanístiques.