Reprenen les excavacions al Poblat Neolític de la Draga per documentar i extreure 150 pilars de fusta

16.06.2017

Simultàniament als treballs d’excavació s’estudiaran i analitzaran els pilars de fusta per entendre l’organització del poblat de la Draga.

S’ha incoat el jaciment de la Draga com a Bé Cultural d’Interès Nacional i aquesta tardor s’inaugurarà una gran exposició monogràfica de la Draga al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Tal com ve succeint en els darrers anys, a l’estiu, ha començat una nova campanya d’excavacions al jaciment neolític de la Draga (Banyoles). Enguany, els treballs tindran una durada aproximadament dos mesos i es centraran en l’anomenat sector A, prop d’on es van iniciar les excavacions al jaciment i com a continuïtat dels treballs duts a terme entre els anys 2013 i 2016 durant els quals es va excavar una àmplia superfície.

Els treballs projectats per enguany es centraran en la documentació i extracció dels pilars de fusta que formaven parts de les cabanes i altres construccions. En la superfície on es treballarà es preveu fer l’extracció d’aproximadament 150 pilars de fusta. Simultàniament als treballs d’excavació es durà terme l’estudi i anàlisi d’aquests elements de vital importància per entendre com l’organització dels poblat de la Draga. Tots aquests pilars seran convenientment mostrejats per a identificar el tipus d’arbre emprat, com va ser talat, la seva edat i també altres aspectes com seva determinació genètica en base a l’anàlisi d’ADN.

Es preveu la participació d’una cinquantena de persones que col·laboraran a les diverses tasques vinculades a l’excavació. Tot i que els participants provenen majoritàriament de diversos punts de la geografia catalana, motivat en gran mesura per la participació d’alumnes del Grau d’Arqueologia de la UAB, s’hi desplaçaran també persones d’altres universitats de l’Estat i d’Europa.

Enguany la Draga experimenta una sèrie de canvis importants com pot ser la finalització de l’excavació del sector A, la cloenda del projecte quadriennal finançat pel Departament de Cultura i la incoació del jaciment com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per part de Govern de la Generalitat de Catalunya. A més aquesta tardor s’inaugurarà una gran exposició monogràfica de la Draga al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona.

Aquesta situació, avalada pels resultats de gran impacte científic i projecció internacional aconseguits en els darrers anys i pel nombre creixent any rere any de visitants que rep el Poblat Neolític de la Draga, permet preveure un futur prometedor pel projecte de recerca i de difusió construït al voltant del jaciment.

Durant el període d’excavació es duran a terme 6 jornades (20, 22, 27, 29 de juny i 4 i 6 de juliol, de 16h a 17.30 h) de portes obertes per tal de poder conèixer de primera mà la feina dels arqueòlegs. També es continua amb les activitats endegades anomenades “neolítics a la fresca” ( 1 i 15 de juliol a les 20.30h.) que permeten conèixer alguns dels darrers avenços més significatius de la recerca. Finalment el Parc Neolític de la Draga oferirà els dissabtes i els diumenges a les 11.30h. visites guiades, i el primer diumenge de mes demostracions d’activitats neolítiques.

El jaciment neolític de la Draga de Banyoles

Aquest poblat neolític es troba situat a la vora oriental de l’estany de Banyoles. La seva descoberta es va produir l’any 1990 i des de llavors s’hi duen a terme excavacions sota la coordinació del Museu Arqueològic de Banyoles. Atesa la importància del jaciment, des de l’any 2008 s’ha estructurat un nou projecte de recerca al seu voltant, on hi participen la Universitat Autònoma de Barcelona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (IMF, Barcelona). La intervenció conjunta d’aquestes institucions, de natura i objectius diferenciats, permet realitzar un apropament més complert a tota la singularitat del jaciment, possibilitant la realització de tasques de recerca, de formació de nous investigadors, de conservació de les restes i de difusió de les seves dades.

La importància d’aquest poblat prehistòric rau en que va ser un dels primers indrets on les societats pageses neolítiques es van establir al nord est de la Península ibèrica, ara fa uns 7300 anys, transformant l’espai que els envoltava per tal de desenvolupar les pràctiques agrícoles i ramaderes necessàries per a la seva subsistència. El tret més singular del jaciment és la conservació d’elements elaborats en fusta i d’altres matèries orgàniques, fet excepcional per a cronologies tant antigues, i que possibilita un apropament diferent i més complet a la comprensió de les primeres societats pageses de la Mediterrània occidental.

Notícies