Llotja del Tint

La Llotja del Tint o el Tint de Banyoles és un edifici representant del gòtic civil català del SXV que originàriament es destinava al tint de les robes o teixits de llana que es fabricaven a la ciutat. Es troba situat a prop de l’edifici de la Pia Almoina, en ple casc antic. Després de caure en desús durant molts anys, el 1971 el Consistori (a iniciativa del seu regidor de Cultura, Pere Comas i Masgrau) va recuperar l’edifici a fi d’evitar la seva destrucció. Ja llavors es va destinar a sala municipal d’exposicions d’art contemporani.

Durant els anys seixanta i setanta, Banyoles es va convertir en un clar referent nacional pel que fa a propostes artístiques, sobretot vinculades a l’art contemporani. La recuperació de la Llotja del Tint va permetre aglutinar bona part d’aquests col·lectius artístics.

El 1971 es recuperà i restaurà El Tint, una antiga llotja medieval del segle XV situada al Centre Històric de la vila com a sala d’exposicions. L’edifici té una superfície construïda de 250 m² i compta amb dos espais, planta baixa i primer pis, destinats a sales d’exposició cada un. Alhora, té un petit magatzem amb entrada secundària a la planta baixa.

Banyoles va ser durant els anys seixanta i setanta un clar referent, a nivell de Catalunya, pel que fa a propostes d’art contemporani. La via es va encetar amb “Presència 63” i prosseguí amb les iniciatives de Tint-1 i Tint-2. Aquest brou de cultiu va propiciar no només el sorgiment d’un grup d’artistes de la ciutat (Cabanyes, Güell, Ponsetí, Vilà…) sinó també l’acollida de les propostes més avantguardistes que s’estaven duent a terme al país (Antoni Tàpies, l’art conceptual, etc.).

Més tard, la iniciativa del Museu d’Art Contemporani dels Països Catalans, impulsada a inicis dels vuitanta, va tornar a situar la nostra ciutat en un punt àlgid de l’art contemporani català. La iniciativa, finalment, no va reeixir però demostrà, un cop més, l’existència a la ciutat d’un nucli actiu al voltant de les propostes més avantguardistes.

Des de finals dels vuitanta i a principis del 2000, la ciutat va registrat diferents etapes pel que fa a l’art contemporani però es va evidenciar, per damunt de tot, el sorgiment de nous nuclis d’artistes que es van afegit a la relació dels que començaren els anys seixanta i setanta. Propostes com “Desconegut”, “Art als Lavabos”, “Documental”, “Paisatge Pintoresc”, “Sang de Neu”, “Visions de futur”, i tantes altres, avalen aquesta rica i diversa trajectòria.

L’any 2001 es va endegar un projecte d’arts visuals vinculat a la Sala d’Exposicions El Tint en la qual es fonamentava la necessitat de tornar a situar la ciutat de Banyoles com a nucli actiu de l’art contemporani del país, estimulant la creació dels joves artistes locals però estimulant, també, l’acollida de les propostes artístiques que es feien arreu del nostre país.

Així, la proposta que es va desenvolupar entre els anys 2001 i 2007 es centrava en cinc objectius bàsics per tal de col·locar Banyoles, novament, en el punt de mira de l’art contemporani del país, convertint-se en un espai de referència per la creació i el debat artístic:

1. La consolidació de Banyoles com a punt de referència en l’art contemporani català.
2. La consolidació i potenciació del seu teixit creatiu
3. La formació d’un públic actiu
4. Millora de les infraestructures d’acollida
5. Sistematització de les exposicions.

Del 2011 fins el 2017 la Sala d’Exposicions El Tint va ser gestionada en la basant artística pel Col·lectiu Tint XXI. Un col·lectiu format per artistes i amants de les arts plàstiques que proporcionava una programació rica i de gran varietat d’estils i disciplines.

Actualment la sala municipal El Tint està tancada com a sala d’exposicions.