Llotja del Tint
La Llotja del Tint, o el Tint de Banyoles, és un edifici representatiu del gòtic civil català del segle XV que originàriament es destinava al tint de robes i teixits de llana fabricats a la ciutat. Es troba situada a prop de l’edifici de la Pia Almoina, en ple nucli antic.
Després de caure en desús durant molts anys, el 1971 el consistori, a iniciativa del regidor de Cultura Pere Comas i Masgrau, va recuperar l’edifici per evitar-ne la destrucció. Des d’aleshores es va destinar a sala municipal d’exposicions d’art contemporani.
Un espai vinculat a l’art contemporani
Durant els anys seixanta i setanta, Banyoles es va convertir en un referent nacional pel que fa a propostes artístiques, especialment en l’àmbit de l’art contemporani. La recuperació de la Llotja del Tint va permetre aglutinar bona part d’aquests col·lectius artístics i consolidar un espai per a l’exhibició i la difusió de noves propostes.
El 1971 es va restaurar el Tint com a sala d’exposicions. L’edifici té una superfície construïda de 250 m² i compta amb dos espais expositius, a la planta baixa i al primer pis, així com un petit magatzem amb accés secundari a la planta baixa.
Banyoles va ser, en aquells anys, un dels punts destacats de l’art contemporani a Catalunya. Aquest recorregut es va iniciar amb “Presència 63” i va continuar amb iniciatives com Tint-1 i Tint-2. Aquest context va afavorir tant l’aparició d’artistes de la ciutat, com Cabanyes, Güell, Ponsetí o Vilà, com l’acollida de propostes avantguardistes destacades del país, incloent-hi figures com Antoni Tàpies i corrents vinculats a l’art conceptual.
Més endavant, la iniciativa del Museu d’Art Contemporani dels Països Catalans, impulsada a inicis dels anys vuitanta, va tornar a situar Banyoles en un lloc rellevant dins l’escena artística catalana. Tot i que el projecte finalment no va reeixir, va evidenciar una vegada més l’existència d’un nucli actiu al voltant de les pràctiques artístiques més innovadores.
Evolució del projecte expositiu
Des de finals dels anys vuitanta i fins a inicis dels 2000, la ciutat va passar per diferents etapes pel que fa a l’art contemporani, però es va fer evident l’aparició de nous nuclis d’artistes que es van afegir a la generació sorgida durant els anys seixanta i setanta. Propostes com “Desconegut”, “Art als Lavabos”, “Documental”, “Paisatge Pintoresc”, “Sang de Neu” o “Visions de futur”, entre moltes altres, avalen aquesta trajectòria rica i diversa.
L’any 2001 es va impulsar un nou projecte d’arts visuals vinculat a la Sala d’Exposicions El Tint, fonamentat en la voluntat de tornar a situar Banyoles com a nucli actiu de l’art contemporani del país. El projecte volia estimular la creació dels joves artistes locals i, alhora, afavorir l’acollida de propostes artístiques procedents d’arreu de Catalunya.
Objectius del projecte 2001-2007
La proposta desenvolupada entre els anys 2001 i 2007 es va estructurar a partir de cinc objectius bàsics:
- Consolidar Banyoles com a punt de referència en l’art contemporani català.
- Consolidar i potenciar el teixit creatiu local.
- Fomentar la formació d’un públic actiu.
- Millorar les infraestructures d’acollida.
- Sistematitzar la programació d’exposicions.
Del 2011 al 2017, la Sala d’Exposicions El Tint va ser gestionada en la vessant artística pel Col·lectiu Tint XXI, un grup format per artistes i persones vinculades a les arts plàstiques que va impulsar una programació rica i variada, oberta a diferents estils i disciplines.
Actualment, la sala municipal El Tint està tancada com a sala d’exposicions.
