Monestir de Sant Esteve

El monestir de Sant Esteve, fundat l’any 812, és un dels cenobis benedictins més antics de Catalunya i l’origen de la ciutat de Banyoles. La primera referència documental coneguda és un diploma del rei Lluís el Pietós de l’any 822, que atorgava immunitat al monestir i li confirmava la propietat de l’estany i de les seves aigües.

Al llarg de l’edat mitjana i l’època moderna, el conjunt patí nombroses destruccions que provocaren que es reconstruís i reformés en diverses ocasions. Per aquest motiu l’aspecte actual del monestir respon majoritàriament a un estil neoclàssic (segle XVIII). Els últims monjos benedictins del monestir foren definitivament exclaustrats arran de la desamortització del 1835.

Del conjunt, destaca l’església on s’hi troba el retaule de Nostra Senyora de l’Escala, obra de Joan Antigó del segle XV; el campanar coronat per un cupulí; el claustre de dues plantes on s’hi troba el carner dels abats i fornícules pintades; i l’arqueta de Sant Martirià, reliquiari del segle XV elaborat per la família d’argenters gironins Artau.

La posada en valor del patrimoni del monestir i la seva difusió es coordina des del Museu Arqueològic.