L’enigma de la Rita Xuclalletres de la Biblioteca de Banyoles

La Rita Xuclalletres, de nom científic Myrmecophaga tridactyla bibliotecarium, és un ésser fantàstic -únic en la seva espècie- que viu exclusivament a la Biblioteca Pública de Banyoles. Per a la comunitat científica representa, encara avui, un enigma que a poc a poc va desxifrant. Com i quan va aparèixer la Rita Xuclalletres a la Biblioteca de Banyoles? Existeix alguna altra mena d’ésser amb el qual puguem establir un cert grau de parentiu genètic? Aquestes són algunes de les qüestions més urgents, a les quals, la ciència haurà de respondre en el futur.

Dotada d’una trompa llarga, flexible i prènsil, la Rita Xuclalletres, és un ésser d’hàbits sedentaris i més aviat previsibles. Tan bon punt sent com es tanca la porta de la Biblioteca (el seu sentit auditiu és excepcional) surt del seu cau i s’instal·la còmodament a la sala infantil. Envoltada de tranquil·litat i de llibres hi llegeix contes i més contes, els fulls dels quals, va girant tot ajudant-se de la seva trompa. Les imatges, captades per les càmeres de seguretat instal·lades a l’edifici, testimonien aquestes vetllades literàries i han permès fer un seguiment exhaustiu de les lectures preferides de la Rita. Amb el temps, la Rita ha adquirit un bagatge literari extens que l’ha dotat d’un criteri exigent, cosa que li permet col·laborar amb el personal bibliotecari en la selecció del fons infantil i juvenil. La Rita, tot sovint, hi suggereix lectures i les identifica amb un distintiu on destaca el seu logotip – enganxat al llom del llibre- i que el qualifica com a obra recomanada.

Un dels descobriments recents més sorprenents ha estat constatar que la Rita és un ésser sociable que es relaciona amb altres éssers fantàstics que, inexplicablement també, viuen a la Biblioteca: el Drac de l’estany i la Rateta de Biblioteca. Tots tres han esdevingut companys inseparables en les vetllades literàries que hi organitzen cada vespre.

Tot i que és sedentària, la Rita no defuig les sortides a l’exterior. Li encanten les visites a les escoles, perquè de fet els infants (després de les lletres i dels llibres, per aquest ordre), són una altra de les seves debilitats. Es coneguda per tothom la delectació amb què la Rita xucla les lletres dels contes. Unes elementals mesures preventives poden estalviar les incomoditats que se’n deriven d’aquesta acció, per això durant les visites escolars, és altament recomanable allunyar, tant com sigui possible, els contes del seu abast. Per últim, un platet curull de lletres: de diaris, revistes o dibuixades pels infants, apaivagarà la gana de la Rita durant l’estada a l’escola.