L’Ombra, de Joan Crous, arriba al Monestir de Banyoles

L’església del Monestir de Sant Esteve de Banyoles acull L’Ombra. La città degli uomini, una instal·lació monumental de Joan Crous (Banyoles, 1962), artista establert a Bolonya des de la dècada dels noranta, que presenta una de les seves propostes més ambicioses desenvolupades fins avui.

Concebuda durant més de cinc anys, la instal·lació desplega una reflexió sobre la persistència de les imatges, la fragilitat humana i les formes contemporànies de la devastació, establint un diàleg amb la memòria visual i ètica del Guernica de Picasso, especialment en el context de la commemoració, l’any vinent, de l’aniversari del bombardeig de Gernika.

Lluny de qualsevol aproximació il·lustrativa o narrativa, L’Ombra no pretén representar la guerra, sinó treballar sobre allò que en resta: fragments, rastres, sediments i memòries fossilitzades dins la matèria. Construïda a partir de vidre, sorra, cendra i materials transformats mitjançant el procés conegut com “l’embolcall”, desenvolupat pel mateix artista, la instal·lació proposa una experiència de contemplació lenta, on les formes emergeixen progressivament a través de la llum.

En paraules de la crítica italiana Roberta Tosi, l’obra de Joan Crous “construeix una altra manera de relacionar-se amb les imatges, més propera a la contemplació pausada que no pas a l’impacte immediat”.

La mostra compta amb un programa d’activitats concebudes per ampliar els eixos de reflexió que travessen el projecte i activar noves lectures entorn de la memòria, la persistència de les imatges i les formes contemporànies de la violència. El programa inclou la participació d’Antonio Monegal, Mercè Ibarz, Jordi Gràcia, Miquel Berga, Sara Costa i Cor de Teatre, entre altres.

Durant la presentació institucional, l’Il·lm. Sr. Miquel Noguer i Planas, alcalde de Banyoles, ha destacat que “l’exposició d’aquesta obra tan imponent que en Joan Crous ha fet ambla seva tècnica tan peculiar, s’emmarca també en l’actual context d’aposta per les arts plàstiques i visuals que estem fent a nivell de ciutat”, a més d’afegir que “acollint aquest muntatge saldem el deute amb en Joan i fem aquesta aposta per l’art del moment: al capdavall és l’espai on es guarden les dues obres d’art més importants del patrimoni banyolí: l’arqueta de Sant Martirià i el retaule de la Mare de Déu de l’Escala, dues joies del gòtic internacional”

Per la seva banda, el Sr. Ricard Planas, director de la Fundació Lluís Coromina i Isern, que ha tingut paraules d’agraïment tant per l’artista com per l’Ajuntament, l’entitat La Bombonera i la resta de persones i entitats que han fet possible portar aquest projecte a Banyoles, ha assenyalat que “s’està treballant en la itinerància d’aquesta obra, amb totes les dificultats que porta la dimensió de la mateixa. Aquest és un aspecte clau, com també ho és el fet que l’any vinent es commemora l’aniversari del Guernica”. Mireia Cuenca i Vallmajó, coordinadora de la Bombonera ha apuntat que “per nosaltres tenia molt de sentit involucrar-nos en el projecte de L'Ombra, una reflexió plàstica sobre el Guernica de Picasso, que enllaça perfectament tant amb el cicle anual de conferències al Museu Darder que aquest any dediquem al concepte de Guerra en el món de l'Art, com amb el Lletres al Claustre del Monestir que girarà entorn del concepte de Guerra en la Literatura"”

Finalment, l’artista Joan Crous ha explicat “portar aquesta obra al Monestir de Sant Esteve és un aspecte molt simbòlic per mi perquè vaig néixer a escassos metres d’aquí, però també perquè és l’origen de la ciutat de Banyoles. El moment en què vaig començar a fer aquest obra, l’any 2017, va ser un moment on l’ombra del feixisme, que creiem enterrada, va tornar a aflorar amb tot el procés que es va viure a Catalunya”, a més d’afegir que “aquest projecte és una interpretació del Guernica que parlava, com en el cas de L’Ombra, d’un moment de guerra, i el muntatge només pretén que les persones ens aturem, dialoguem i deixem de banda el conflicte”.
Concebut amb voluntat d’itinerància, el projecte preveu circular properament per diferents ciutats del país.