Miquel Aguirre obre la Festa Major de Sant Martirià de Banyoles amb un pregó on recorda els tres primers pregoners de la democràcia

Avui diumenge 18 d’octubre s’ha donat el tret de sortida de la Festa Major de Sant Martirià 2026, com és tradició, amb la lectura del pregó que aquest any ha anat a càrrec de Miquel Aguirre, el qual ha reivindicat la llengua i la cultura catalana a través dels primers pregoners de la transició democràtica, així com ha exposat que la identitat banyolina és fruit d’una barreja de pobles i cultures. 

Com és habitual, el diumenge que precedeix el cap de setmana de les festes de Sant Martirià, el Teatre Municipal de Banyoles ha estat escenari de la lectura del pregó que dona per iniciada la Festa Major. L’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, ha obert l’acte de lectura del pregó destacant que “un dels valors afegits de la nostra festa major és la gran quantitat de persones voluntàries, d’entitats i associacions que s’apleguen per fer-la créixer amb noves propostes i preservant l’essència i les arrels de la tradició. I ho fan programant una festa oberta a tothom, participativa, diversa i inclusiva perquè tota la ciutadania se la senti seva”. 

Del pregoner d’enguany, Miquel Noguer ha apuntat diversos aspectes, destacant que “podríem dir que en Miquel Aguirre és un banyolí de soca-rel que ha estat una figura clau per mantenir viva la memòria històrica com a coordinador del projecte per homenatjar a les víctimes dels consells de guerra franquista i a l’exili; com a comissari de l’exposició ‘L’Escola d’Abans’ i com a escriptor de diferents llibres, entre altres”. 

Miquel Aguirre ha centrat el pregó en tres aspectes principals: fent valdre el discurs i la tria dels tres primers pregoners del postfranquisme: Pere Verdaguer i Juanola, Joan Alavedra i Eusebi Isern Dalmau; recordant que la ciutat és fruit d’un gran viatge de pobles i cultures; i també exposant quins són els tres pilars de la identitat de la ciutat: L’Estany de Banyoles, els seus barris, i, sobretot, la llengua catalana, vista com una casa amb la porta oberta a tothom.

Miquel Aguirre i Oliveras

Miquel Aguirre i Oliveras (Banyoles, 1964) és escriptor i periodista, llicenciat en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Fill d’un pare d’origen basc, refugiat de la guerra civil, i d’una mare de la nissaga banyolina dels Oliveras i els Constans, va créixer al carrer Nou i a les Cases Barates, i també s’ha vinculat al barri de la Farga.

La seva formació com a historiador marca els seus primers llibres, dedicats al territori: La Guerra Civil al Pla de l’Estany: 1936-1939 (1997), Repics de festa (1999), Història del Pla de l’Estany (2000), Rondalles (2005), Amb màniga curta (2007) i El Maig de Cornellà (2009). 

Com a periodista, ha estat columnista a El Punt i a la Revista de Banyoles, ha col·laborat en programes de Ràdio Banyoles i Ràdio Salt, i ha estat guionista i copresentador de Sota mínims, a Ràdio Girona.

Com a narrador, va ser finalista del premi Just Manuel Casero el 1996 i el 1998. Amb Després del tro (Proa, 2000) va guanyar el premi Bar Cafè 1929 de Banyoles, i amb La Cortina de saca el premi Valldaura de novel·la breu - Memorial Pere Calders (2012).

Des de 2015 es dedica sobretot a la novel·la negra, amb Llibres del Delicte. Amb Els morts no parlen (2015) va oferir una trama allunyada dels ambients clàssics del gènere, delirant i grotesca, ambientada al món rural del Pla de l’Estany. Després va publicar Animals dels marges (2019, reeditada el 2025), Els cadàvers del candidat (2020) i Els plans del Míster (2025).

Des de l’any 2023 és director del Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera, anteriorment havia treballat durant anys a l’Ajuntament de Banyoles. Entre altres projectes, va coordinar el de Memòria Històrica de Banyoles i dos homenatges dedicats a les víctimes dels consells de guerra franquista i a l'exili. També ha comissariat l'exposició ‘l'Escola d'Abans’ (2019) al Museu Darder, dedicada a explicar l'educació durant la dictadura, ha codirigit el documental El Passat en Comú (2017).