PARAÍSO PLÁSTICO I LAÍN COUBERT

 

Amb una clara referència sonora al pop-rock espanyol dels 90, el projecte liderat per Carles Sucarrats (Rooms, Praga, Fang, Tom Hagan) transmet des de la primera nota una amalgama sonora directa i honesta, sense la pressió de cenyir-se a un estil concret. Una poderosa secció rítmica transmet contundència, precisió i sensibilitat, i les guitarres i sintetitzadors hi aporten una ambientació èpica. Tot plegat, amb la veu de Sergio Ledesma, que hi aporta un toc pop i emotiu, per guiar l’oient per històries quotidianes i satíriques. El seu primer disc, Aquí no hay vida inteligente (autoeditat, 2019), s’inspira en una ambigüitat metafòrica per criticar sense embuts la deriva de l’espècie humana cap a una civilització sense sentit comú.

 

Presentació del disc Flores sin catalogar a les comarques gironines

La frustració, la irreverència i la sensació de falta de pertinença a les masses són alguns dels motius del naixement de la banda barcelonina i gironina Laín Coubert, amb cançons escrites des de la insatisfacció i la insubmissió. A Flores sin catalogar (autoeditat, 2017) s’hi pot descobrir una composició amb guitarres greus, cert nerviosisme en els acords, sons contundents i lletres punyents. Però no per enviar un missatge pessimista, sinó al contrari, des d’un punt de vista de superació i autoreafirmació.