ABANS QUE ES FACI FOSC, amb Míriam Iscla

"No sabem d’on venim. Som aquí. Les coses no són iguals avui que demà. L’Univers és en moviment constant. Les nostres vides també. Som part del moviment. La ductilitat en el canvi constant de la nostra existència és essencial per sobreviure. Busquem trobar sentit a allò que ens passa, a què fem aquí i al perquè i al com i al quan i tot són preguntes!

Mirem enllà, l’Univers, i ens sentim éssers petits, volem entendre'l i ens angoixem: tot se’ns fa massa gran, massa infinit, massa fosc… No hi ha cap punt fix on aferrar-nos. Mirem endins, ens fa por i ens sentim perduts. Fins que aprenem a saber-nos lleugers, insignificants però eterns, portadors d’una herència que ve de les estrelles i transmissors d'allò que som.
Quan aprenem a confiar, quan aprenem a deixar-nos portar, a sobreviure als canvis, a respirar en les angoixes, a veure-hi en la foscor, en el nostre univers interior, comencem a veure petits puntets de llum, esperances… estrelles.
Ser valenta. Ser conscient en la pèrdua. Ser feliç en la trobada.