DOLORS. La primera sèrie de teatre catalana

L’obra consta de sis “capítols” d’uns 45 minuts de durada. Amb un format de “sitcom” i un ritme més propi d’aquesta mena de sèries per a la televisió, Dolors es planteja com un joc a l’espectador de teatre, a través de les peripècies de tres personatges singulars, amb un argument senzill que es va complicant més i més a mida que avança, propi d’aquest format. Amb tots els ingredients de les sèries televisives, l’espectador assistirà, de manera divertida, àgil i molt dinàmica, a una trama amb tocs de comèdia que vol ser també una crítica àcida de determinades injustícies massa arrelades en la nostra societat.

La Lola, una intrèpida i peculiar emprenedora, acaba d’inventar un dispositiu per combatre una injustícia que no pot suportar: el dolor que la menstruació provoca a moltes dones. La Miranda, la seva companya de pis i gran amiga, l’encoratja a patentar ràpidament el mecanisme. Però les empreses a les quals la Lola presenta el seu enginy ni tan sols li donen cita. Desesperades, la Lola i la Miranda ordeixen un pla perquè l’invent sigui comercialitzat. Amb l’ajut d’un conegut de la Miranda, el Nil, un noi més aviat senzill i solitari, apassionat, com la Lola, per les sèries de televisió, posen en marxa el pla. I els funciona. Però a partir d’aleshores les vides de tots tres comencen a complicar-se i a retorçar-se, ben bé com si els personatges, de cop, formessin part d’un esbojarrat i enrevessat serial televisiu.