Narcís (I Wandered lonely), de Jordi Ribot

“Qui pot estimar altra cosa que a si mateix?". El Narcís de Paul Valéry queda atrapat pel seu reflex: veu en el mirall la impossibilitat de ser UN, tot ell, d'entendre's sencer. Sempre hi ha un racó amagat que no ens pertany, i en la recerca del nostre enter correm el risc de perdre'ns de vista. "Series tu, Narcis? tu? vine... vine a amar-te al pit del teu igual..." A Narcís (I wandered lonely) proposem un viatge a l'altra banda del mirall, sota el llençol del nostre imaginari: allí hi viuen encara els jo's passats, els que eren purs però no ho sabien, els que no poden tornar. Aquests fantasmes de joventut eterna i malaltissa ens duran de recerca en recerca: nedant pels textos de Valéry; buscant-se en el seu propi mite, en el seu reflex, en el reflex de l’altre, en l’altre, en els altres, jo... Bah: "El que parla dins teu no se sap pas més que tu”. Una producció de: