Les diferents ocupacions urbanes del complex arqueològic d'època Ibèrica del Mas Castellar de Pontós

Xerrada inclosa al III Cicle de conferències d'actualitat arqueològica a les comarques gironines. Xerrada a càrrec de la Dra. Enriqueta Pons En l’assentament ibèric de Pontós s’ha documentat una superposició de tres assentaments amb una estructura arquitectònica –construcció, planificació, arquitectura i agençaments–, totalment diferents. El més antic, que s’ha documentat durant les darreres quatre campanyes, correspon a un edifici exempt d’una arquitectura sòlida, agençaments i acabats molt elaborats, de naturalesa incerta, possiblement forana. Va ser derruït per un incendi (a finals del s.V aC) i al seu damunt es va bastir un assentament fortificat de petites dimensions, seguint una tendència generalitzada en tot el NE peninsular que perdurà fins al s. III aC. A partir del moment en què el complex defensiu és inutilitzat, dins de la primera meitat del s. IV aC, es produeix la construcció d’un nou assentament que presentà un patró completament diferent. Es tracta ara d’un petit hàbitat obert composat fonamentalment per cases complexes i senyorials (dues excavades) ubicades a banda i banda d’un carrer ample, associat a cases domèstiques i sobretot a un enorme camp de sitges que es desplega per una superfície no inferior a 1,5 ha. Esdevé així un nucli especialitzat en l’acumulació d’excedents agrícoles, model que es troba en altres llocs altempordanesos, de la Catalunya Central i del Penedès. Cal pensar que les característiques culturals, econòmiques i culturals de cada ocupació eren també diferents. Organitza: Ajuntament de Banyoles Consorci de l'Estany Museus de Banyoles Amb el suport de: Diputació de Girona Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura