El més bonic que podem fer

La Carmen Urondo Ezcurrechea va escapar de dues guerres, va ser tinent de l’exèrcit Roig i va viure la clandestinitat i l’exili. Aquesta obra parla de la vida d’una dona anònima i valenta que travessa el segle XX però, per damunt de tot, és la història d’una àvia explicada pel seu net. La senilitat de la Carmen quan arriba al final dels seus dies suposa un repte per a tota la família, però també una oportunitat. Mentre li costa recordar el dia a dia, la Carmen és capaç de reviure escenes  del seu passat amb molta claredat.

A partir de les preguntes que li generen aquests records, el protagonista arribarà a un taller de constel·lacions familiars a través del qual serà capaç de traçar la història i identitat de la seva família, de la seva àvia i la seva pròpia. Potser ha arribat el moment; potser parlar del que no hem parlat fins ara sigui el més bonic que podem fer.

Direcció: Pau Roca i Jan Vilanova Claudín Autor: Jan Vilanova Claudín

Intèrprets: Pau Roca i Montse Colomé

Ajudant de direcció: Imai AdalidDisseny d’il·luminació: Guillem GelabertEscenografia: Paula BoschEspai sonor: Martí Maymó Disseny de vídeo: Paula Bosch i Jan Vilanova Claudín Vestuari: Pol Cornudella Producció: Adriana Nadal i Pol Cornudella Disseny gràfic: Edu Buch Fotografia: Kiku Piñol Comunicació digital: Eladi Bonastre

Una producció de Sixto Paz i Fundació Joan Brossa – Centre de les Arts Lliures

Text becat amb un Ajut Extraordinari a la Creació Carlota Soldevila 2020 del Teatre Lliure