Pòsit

Els cuidadors dels pacients d’Alzheimer acaben recopilant un grapat de records desorganitzats, converses absurdes i situacions hilarants. A la dura tasca de cuidar el familiar o amic, s’hi afegeix la gran responsabilitat de tenir cura d’aquests records, que per pudor o necessitat, s’acabaran oblidant mica en mica, i s’acumularan en un continent, digues-li casa, armari, calaix o cervell, fins a perdre la forma, sentit, context sense l’oportunitat de convertir-se en idea, imatge, inspiració per a futures generacions.

Totes aquestes idees boges escrites en pòsits són petites mostres d’amor, felicitat i bogeria, situacions reals i imaginàries, humils capes de dignitat amb les que volem donar escalf, divertir i redescobrir una nova relació pacient-cuidador d’una manera tendra i respectuosa. Perquè un cop el pacient s’oblidi d’aquest món d’etiquetes fluorescents,  tornarà a aparèixer aquell somriure sorneguer que tenia quan era infant, i només restarà un darrer record per oblidar-ho tot.