El segle XVIII català: vençuts però no submisos

S´ha presentat el segle XVIII com un segle sense política, en el qual els catalans, abolides les seves institucions de govern, s´haurien reclòs a casa esdevenint grans treballadors i emprenedors. Avui sabem que aquesta imatge s´ha de complementar amb múltiples manifestacions de dissidència al llarg dels segle que van des de revoltes armades fins 1735, propostes polítiques elaborades pels exiliats, memorials reivindicatius de diversa mena, protestes i queixes dels gremis contra la corrupció municipal o contra les lleves de soldats i, finalment, memorials reformistes de caràcter polític i econòmic. Moltes d´aquestes reivindicacions tenen en comú el record de les llibertats perdudes i l´admiració i la reivindicació de la Diputació del General i, sobretot, dels ajuntaments representatius liquidats el 1714. Joaquim Albareda, catedràtic d´Història Moderna de la Universitat Pompeu Fabra, és un dels màxims especialistes en la Guerra de Successió i en aquest conferència ens acostarà a aquesta realitat tan poc coneguda de la dissidència posterior a l’11 de setembre.

Activitat emmarcada en la Diada Nacional de Catalunya