Boja, de Mariona Esplugues

Creació, direcció i interpretació: Mariona Esplugues / Ajudant de direcció, mirada externa i assessorament de producció: Andrea Castellanos / Espai i vestuari: Andrea Castellanos i Mariona Esplugues / Disseny d’il·luminació: Ona Grau / Assessorament en la dramatúrgia i direcció: Marc Oller, Andrea Monje, Andrea Castellanos / Producció: Mariona Esplugues

BOJA és un espectacle que retrata en primera persona l’experiència viscuda per l’actriu en els darrers 16 anys a consultes de diversos psiquiatres. Què em passa? Què em passa? La Mariona fa anys que s’ho pregunta. Ningú es pot arribar a imaginar que les respostes a la seva pregunta poden arribar a ser tan inèdites com còmiques. Un espectacle sobre la recerca de la pròpia identitat i del sentit de la vida quan sembla que ja res té sentit.

Un espectacle estrenat al Teatre Eòlia l’any 2022. Després d’un gran èxit de públic i crítica, ha girat arreu del territori seduint totes les platees de Catalunya. Per fi, Mariona Esplugues arriba a Banyoles amb Boja, un solo que trenca tabús sobre la salut mental.

Hola, què tal? Sóc la Mariona. Fa aproximadament 234563728398 hores que estic intentant escriure aquestes línies de presentació del projecte. I no me’n surto. Crec que aquesta serà l’última. Us vull explicar una història. La meva història. Boja tracta d’això. I també d’altres coses. Boja és un una comèdia i una performance, una reivindicació i un acte de llibertat, una sensació i també una etiqueta de la qual vull parlar. Tothom sap que està prohibit dir que vas al psiquiatra. Si ho diguessis, potser et mirarien malament, o potser ni tan sols et mirarien. Tothom sap que dir que vas al psiquiatra és una mala idea. Per això crear aquest espectacle és tan mala idea. Probablement, és la pitjor idea que he tingut en molt de temps. Boja és un espectacle i també és una festa, la meva festa (tot i que l'única que hi balla soc jo, sorry). M'agradaria que fos perfecta i bonica i gran i musical. M'agradaria que hi hagués purpurina i flors i estrelles (importades de l'univers) i plantes i ocells voladors. M'agradaria que hi hagués un elenc amb molta gent ballant i cantant amb molts micròfons i una plataforma amb fum per qual jo pogués sortir del terra amb un vestit de purpurina immens, i que la Beyoncé em fes de corista. M'agradaria que fos brutal, amb pirotècnia de Sant Joan i colors, i boom boom. He arribat a la conclusió que no serà ni més ni menys del que és: una història; la meva història. Mariona Esplugues